.svg)
El Projecte estatal de Llei de prevenció de pèrdues i el malbaratament alimentari s’ha votat al Ple del Congrés aquest dijous 11 de maig de 2023 abans del seu pas al Senat.
Des del col·lectiu #LeySinDesperdicio valorem molt positivament els avenços aconseguits en el text de la futura llei, en què treballem des de fa un any les diferents organitzacions i activistes preocupades per les greus conseqüències del malbaratament alimentari.
Tot i això, el projecte de llei ha passat per diferents fases i no s’ha desenvolupat en el sentit que haguéssim desitjat per comptar amb una llei pionera a Europa. El text inicial de l’avantprojecte de llei era més ambiciós i transformador que el que després va recollir el projecte de llei.
No obstant, en el text que passa al Senat sí que hem vist recollides part de les demandes que el col·lectiu ha anat proposant en els últims mesos als diferents grups parlamentaris que formen part de la Comissió d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Què hem aconseguit?
- Una de les grans reclamacions del col·lectiu era millorar l’especificació de la mesura i la quantificació, tant qualitativament com quantitativament en totes les baules, de manera periòdica. Considerem que aquest és el gran canvi que s’aprecia en el nou text, ja que s’han incrementat les obligacions de les administracions públiques per mesurar totes i cadascuna de les baules. En concret, del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació que haurà d’aplicar metodologies que permetin comparar l’evolució recurrent i publicar-ne de manera periòdica les dades.
- Pel que fa a definicions, s’ha incorporat la visió global del sistema agroalimentari, des de les pèrdues d’aliments que es queden al camp, fins al malbaratament alimentari de totes les fases posteriors de la cadena.
- S’ha situat la prevenció a la jerarquia de prioritats, dins de l’article 5, alineant-se amb les directives i documents europeus: “quantes mesures siguin possibles per prevenir la generació de pèrdues i malbaratament alimentari, incorporant criteris de producció, compra i gestió racionals i basats en les necessitats concretes que impedeixin generar excedents”.
Quines mancances hem detectat?
No obstant això, i malgrat els avenços del text, volem seguir destacant algunes mancances per tal que puguin ser incorporades a la llei, ja sigui al seu pas pel Senat, o en posteriors reglaments relacionats:
- No s’ha incorporat la menció a l’espigolament. Tot i no ser estrictament necessari un marc normatiu per a la seva pràctica (es realitza de manera formal i informal a tot el territori espanyol) seria un gran avenç el seu reconeixement en el text de la llei per unificar procediments i donar seguretat jurídica a totes les parts implicades: productors, ciutadans i entitats d’iniciativa social. Demanem que s’afegeixi a l’article de definicions i se’n prevegi la regulació en textos posteriors.
- Pel que fa a aplicar l’obligatorietat de jerarquia de prioritats i la donació, creiem que és massa elevada la dimensió de superfícies de 1300 m2 d’establiment. Seria més oportú reduir-la considerablement, fins als 400 m2, tal com apareixia al primer avantprojecte de llei.
- Continua sense veure recollida cap dotació pressupostària que serviria per propiciar que es donin totes les condicions perquè aquest compliment sigui factible al llarg de tota la cadena alimentària i en tots els territoris. No obstant això, per a l’adopció de bones pràctiques (cap III) i foment de l’autoregulació (art. 14) sí que es planteja la possibilitat d’ajudes a la seva constitució i execució, mentre que no se’n parla per ajudar a incorporar les mesures obligatòries.
- S’hauria d’eliminar el punt 4 de l’article 15, ja que planteja que la gestió d’excedents serveixi per reduir la pobresa i garantir-ne la seguretat alimentària.
- Igualment s’hauria d’eliminar l’apartat 1 i de l’art 10, que proposa promoure la creació de nous negocis per canalitzar aquests excedents, quan l’objectiu prioritari de la Llei no és aquest, sinó la seva prevenció.
- A més, seria oportú acotar les causes de justificació contemplades a l’art 18 del règim sancionador i la manera de demostrar-les.
- Es troba a faltar la consideració de mesures positives (no només sancionadores) que motivin els agents implicats en el compliment dels objectius de la Llei.
- Així mateix, caldria una ràpida reglamentació de tot allò disposat i coordinació amb les CCAA i entitats locals, per començar a aplicar la llei com més aviat millor. Seria oportú determinar els terminis per desenvolupar el reglament d’aquesta Llei, així com per l’elaboració del pla estratègic nacional i de les CCAA i de les guies del sector.
Un cop aprovada la Llei caldria revisar aquelles altres normes del mateix rang o inferior que poguessin ser obstacle per a l’aplicació completa de la present: normes de comercialització, imposició de criteris purament estètics o sistema de mesurament de residus que exclouen el sector primari (com la Decisió Delegada de la UE).
Des del Col·lectiu #LeySinDesperdicio considerem que aquesta Llei, encara que podria haver estat una mica més ambiciosa i transformadora, fa un pas important en la direcció correcta per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament d’aliments, màxim en un moment com l’actual amb elevada inflació, escassetat i carestia de recursos (aigua, energia,…), emergència climàtica i pobresa alimentària.
Aquest és només un primer pas de molts altres que serà important fer en aquesta direcció (aplicació de la Llei, sensibilització de la societat…), tant des de les institucions polítiques, com de les administracions i de les entitats de la societat civil i que hem de donar de forma col·laborativa entre totes per aconseguir respondre a les greus conseqüències que suposa el malbaratament alimentari. 
